DESPLAÇAMENT

Els principals desplaçaments són: pas, trot, galop curt i galop.

EL PAS:
El pas és un aire de 4 batudes en el que el cavall es desplaça (o pot desplaçar-se) a més de 6 Km/h. La seqüència és la següent: pota darrere esquerra, pota davant esquerra, pota darrere dreta, pota davant dreta. El ritme de batuda és regular: 1,2,3,4,...Quan marxa al pas, el cavall sempre té una pota alçada i les altres tres reposant a terra, fora de l'instant en que el pes es transfereix d'una pota a la següent. El cavall acompanya el moviment amb una lleugera oscil·lació de cap i coll amunt i avall que ajuda a conservar l'equilibri.

Idealment, els unglots posteriors ultrapassen les petges dels unglots anteriors. Com més gran sigui l'increment (de les ungles posteriors en relació amb els punts de contacte previs de les ungles anteriors amb el sòl) més còmode resulta el pas per al genet. Cada cavall camina de forma particular però algunes races destaquen per una marxa especialment suau. El genet però, gairebé sempre reb una sensació de desplaçament lateral de vaivé, provocada pel moviment de les potes posteriors del cavall en avançar. 

EL TROT:
És un aire de dues batudes més ràpid que el pas. Tot i que hi ha trots lents i trots més ràpids, la velocitat promig és d'uns 13 Km/h. Quant trota, el cavall mou les potes en diagonal (mà dreta-pota esquerra, mà esquerra-pota dreta). Des del punt de vista de l'equilibri, el trot és un aire molt estable. El cavall no ha de moure gaire ni el cap ni el coll per a ajudar-se.

El trot és la marxa de treball dels cavalls. Un cavall normal només pot galopar durant períodes curts. En canvi, pot trotar algunes hores sense problemes.  En funció de cada cavall en particular i de la seva velocitat de desplaçament al trot, aquest aire pot ser difícil per al genet. El cos de l'animal i la seva esquena es mouen verticalment de forma intermitent. Cada cop que un parell de potes piquen a terra el genet és impulsat amunt (perdent el contacte amb la sella) i, en la caiguda següent, l'aterratge sobre la sella pot ser una mica violent. De qualsevol manera, excepte en els trots més lents, els genets tendeixen a "acompanyar" el moviment del cavall alçant-se rítmicament sobre els estreps i evitant els xocs amb la sella. Aquest acompanyament mentre trota el cavall és més freqüent en l' equitació anglesa. I proporciona un cavalcar més dolç per a cavall i genet.

Igual que el trot "alçat", acompanyant els moviments del cavall, el trot "assegut" exigeix una tècnica particular.En aquest cas per a evitar anar botant sobre la sella, en perjudici del cavall i del genet. La major part de genets poden trotar asseguts en un trot curt sense saltar sobre la sella. Un genet expert pot practicar el trot assegut (sense botar sobre la sella) en un trot normal o llarg (trot ràpid). Però , a part de tècnica, necessita una bona musculatura dorsal i abdominal. El trot assegut és cansat i no pot perllongar-se molta estona. Si el cavall trota molt ràpidament, com un trotó de curses, és pràcticament impossible el trot assegut. Essent el trot un aire molt adequat per al cavall (és una marxa relativament ràpida, segura i eficient), és molt important que el genet el domini. 

EL GALOP:

El "galop curt" és un aire controlat de tres batudes. Generalment més ràpid que el trot però més lent que el galop. La velocitat promig és de 16-27 Km/h, en funció de la gambada del cavall. D'oïda, el galop curt es percep com una sèrie de grups de tres sons successius (corresponents a les tres batudes) separats per lleugeres pauses (que corresponen al cavall en suspensió). Com més depressa va el cavall més llargues son les pauses entre les tres batudes.

En anglès el galop curt s'anomena "canter", paraula suposadament derivada de "Canterbury gallop", pel galop reposat que els pelegrins empraven en adreçarse cap a aquella catedral.

 En el galop curt i en la primera batuda una de les potes posteriors (per exemple, la dreta) impulsa el cavall cap endavant mentre està en contacte amb el sòl. Tot el pes del cavall (i d'un eventual genet) reposa sobre la pota indicada. Les altres tres potes estan alçades i movent-se cap endavant. A aquesta fase segueix una segona batuda de les potes posterior esquerra i anterior dreta (mentre que la pota posterior dreta segueix , per un instant, en contacte amb el terra). A la tercera batuda la pota anterior esquerra és la que colpeja el sòl (mentre que les dues potes de la segona batuda romanen un instant a terra). Aquesta pota anterior esquerra més avançada concorda amb una pota posterior esquerra també més avançada i és la que indica "la mà" del galop curt considerat. La seqüència descrita començava amb la pota posterior dreta, per tant, és un galop curt d'esquerra


El galop és un aire de 4 batudes, més ràpid que el galop curt. En una seqüència d'aquesta marxa el cavall avança més que en cap altra forma de desplaçament. La velocitat promig, molt variable en funció de la raça i tipus, és de l'ordre de 40-48 Km/h. Els cavalls salvatges o ferals galopen per a fugir d'un possible perill, real o suposat. O per a desplaçar-se ràpidament en distàncies curtes. El galop és la marxa dels cavalls de curses.

Com en el cas del galop curt, el galop pot ser a dreta o esquerra. Aquesta orientació queda determinada per la pota del davant que s'avança més en cada seqüència (O, dit d'una altra manera, per la pota contrària a l'extremitat posterior que comença la seqüència). El galop a dreta comença per la pota posterior esquerra. I viceversa. Escoltant atentament és relativament fàcil distingir entre un galop curt ràpid (amb 3 batudes) i un galop normal (de 4 batudes). Al final hi ha un temps de suspensió amb les 4 extremitats sense contacte amb el sòl.